Ocean's Thirteen

Quan Willy Bank (Al Pacino) trenca literalment el cor de Reuben Tishkoff (Elliott Gould) amic i mentor de Danny Ocean (George Clooney) ni ell ni la seva banda habitual tenen cap dubte de que cal fer justícia. El pla per venjar-se es posa en marxa.

No sé si un expert en numerología podria donar resposta als meus dubtes però crec que el número 3 em persegueix. Vaig néixer un dia 3. Sóc la tercera de tres germans. A casa hi ha tres televisions. Treballo en una empresa que té el 3 com a signe d’identitat. En les últimes (tres?) setmanes he vist tres pel·lícules que són tres terceres parts: Spider-man 3, Piratas del Caribe 3 i Ocean’s Thirteen. D’aquestes tres, com no podia ser de cap altra manera, em quedo amb la tercera.

"Ocean"s 11" estrenada durant el 2001 va recaptar 450 milions de dòlars en la taquilla mundial i era un remake d’una pel·lícula del mateix títol de 1960 amb Frank Sinatra, Sammy Davis Jr., Dean Martin i Peter Lawford com protagonistes. Després arribaria "Ocean"s 12" que malgrat no tenir critiques massa favorables va aconseguir recaptar 360 milions en 2004. “Ocean’s 13" es va presentar amb honors de catifa vermella a la present edició de Cannes. Desapareixen dues de les noies del cartell, Catherine Zeta-Jones i Julia Roberts mentre que s’afegeix Al Pacino i Ellen Barkin per atreure de nou als espectadors.

Confesso que davant l’opció d’anar a veure la tercera de la saga Ocean vaig dubtar en anar-hi. Em feia una certa mandra confessada a altres companys de la revista. La seva antecessora em va avorrir i, el cert, és que la vaig acabar considerant com una fantasmada on el vestuari dels molts “guapissims” que hi sortien acabava sent més important que un guió coherent.

Al Pacino i Ellen Barkin s'incorporen en aquesta tercera part

Al final, com podeu deduir fàcilment, vaig anar, vaig seure a la meva butaca i un cop ja tenia al davant els crèdits finals d’Ocean’s 13, el primer que vaig pensar és que hagués estat una pena haver-me perdut aquella pel·lícula en que les dues hores que dura m’havien passat en un no res i que m’havia fet passar una magnifica estona.

Sí, "Ocean’s 13" li ha quedat força rodona al bo d'Steven Soderbergh. Un grapat de bons actors amb unes bones interpretacions recolzades per, aquest cop sí, un guió com Déu mana, diàlegs ben treballats, amb dosis d’humor i picades d’ullet a l’espectador (veure l’ultima conversa entre Clooney i Pitt a l’aeroport).
Si voleu que no sigui tant bona puc trobar algun però a la pel·lícula. No hi ha factor sorpresa, tots sabem de què va la cosa. La formula és més que coneguda i tothom que hagi vist una o les dues anteriors sap a la perfecció quin serà el següent pas, el final i esperarà algun gir suposadament sorpresa però previsible a aquestes alçades. Malgrat tot se li ha de reconèixer la virtut de que malgrat no ser un producte nou no cansa ni es fa pesat a l’espectador.

Ja sabeu lladres amb glamour, trajos de Gucci i humor a qui no hi ha caixa forta que se’ls resisteixi i que us faran passar una bona estona dins del cinema i que a molts aconseguirà fer oblidar el mal gust de boca d’aquella “Ocean’s 12”.