Hostel 2

Ho reconec, la primera Hostel em va agradar força. Més enllà de la propaganda dels trets més gore del film en la seva promoció, al resultat final no n'hi havia per tant (sí, d'acord, la famosa escena de l'ull no era apta per estomacs sensibles). Però més enllà de recrear-se en el sadisme perquè sí, Roth va saber construir una cinta engoixant amb una crítica subversiva cap a la prepotència dels americans que viatgen fora del seu país i retratar amb ironia els mals d'un món a la búsqueda constant d'emocions extremes.

I un dels trets que feien més convincent aquest missatge era la selecció d'uns protagonistes totalment repelents en forma de nois a la búsqueda de sexe fàcil i amb idees molt esbiaxades sobre les noies europees.

Ara, però, Roth escull com a protagonistes tres noies. Elles són la Beth, la Whitney i la Lorna, que mentre viatgen per Itàlia es creuen amb una model que les convenç per passar uns dies relaxant-se en un idílic spa a Elovàquia. Des del moment que accepten comença el seu malson ja que aniran a parar al ja conegut alberg eslovac on es ven persones a rics de tot el món que paguen per torturar éssers humans.

Primer pas en fals: En aquesta segona entrega, Roth deixa de banda els caràcters que ens queien malament i ens feien entrar en el fons de la història, pensant que el fet de plantar-nos tres noies més reals i sense la prepotència dels seus predecessors ens faran empatitzar més amb els seus destins. Però el director es limita a servir-nos una llarga introducció per fer-nos interessar per uns personatges femenins que resulten tres arquetips: la rica hereva, la lligona i la innocent romántica que, la veritat, d'interès en tenen poc.

Segon vull i no puc: Hostel 2 era el film que ens havia d'explicar qui s'amagava darrera aquestes persones disposades a pagar autèntiques fortunes per l'insà plaer de torturar i matar. Però tot i l'interessant muntatge que ens els presenta breument mentre pugen en una macabra subasta, es queda curt després en explicar-nos què els motiva i què senten quan els toca entrar en acció. Fet que no fa sino fer-nos dubtar de si realment el director volia parar-s'hi a pensar o no.

Tercer despropòsit: Desprovistos de personatges i missatge que ens queda? Suposo que el terror pur i dur. Però aquí Roth, guiat per la mà de Tarantino que torna a exercir de productor, decideix, un cop comença el malson, exposar un seguit d'escenes que ballen entre la fina línea que separa el sadisme gratuït del que el seu benefactor anomenaria 'homenatges' al gènere.

De tots ells, el moment més comentat serà sens dubte la mort del personatge de Heather Matarazzo. Uns minuts on alguns veuran una reverència al film 'La condesa Drácula' on una vampir es dedicava a matar verges per banyar-se amb la seva sang, i d'altres simplement una mostra de malgust destinada a regirar estomacs i entrar als anals del sadisme en films de terror. En aquest, com en d'altres moments en què es juga a futbol amb caps tallats o es mata nens, cadascú és lliure de veure-hi el què vulgui o suposar-hi les pretensions que sigui.

Però fins i tot a algú a qui va agradar Hostel, a una servidora, li ha semblat una unió sense rumb de moments desagradables que no aconsegueixen construir un conjunt mínimament interessant i que no només no aporta res de nou a la primera entrega sino que a sobre es queda molt per sota en desproveir-la de tot allò que feia aquella intrigant. Hostel 2 més que fer passar por o angoixa a l'espectador, l'unic que aconsegueix que t'emportís del cinema és la intranquilitat de pensar que coses així puguin passar al món real i la decepció de veure com un director que havia muntat un film anterior entorn a una bona idea, decideix deixar de banda qualsevol pretensió que no sigui fer calaix explotant el seu èxit anterior.