Un vespre plujós, tres persones esperen un autobús a la mateix parada i presencien l'abandonament d'un gos. A partir d'aleshores es separen, cadascun segueix el seu camí. I les seves vides paraleles, al llarg de 53 dies d'hivern transcorren de manera entrelligada davant de la càmera de Judith Colell.
La realitzadora catalana porta a la gran pantalla la seva particular narració de vides creuades. I es serveix d'un fet casual com la coincidència en un punt determinat de la ciutat i l'abandonament d'un animal per retratar de manera sensible, realista i emotiva les vides d'unes persones que bé podrien ser les de qualsevol amb qui compartim l'autobús cada dia.
Els protagonistes que ha escollit la guionista Gemma Ventura per teixir aquesta trama són dues dones i un home que passen per un moment crític en les seves vides. Mila és una mestra que torna a les aules després d'haver estat agredida per un alumne. Valeria és una estudiant de violonchel que es troba enmig d'una complicada relació entre els seus pares i que manté un afer amb el seu professor de música. I Celso és un guarda jurat que es queda sense feina just quan la seva dona li dóna la noticia que està embarassada de bessons.
Les seves històries particulars, que n'aniran desvetllant d'altres relacionades, serveixen de base a Colell per exposar la fragilitat humana, la soledat i la manera com afrontem les nostres pors. Tres microcosmos que exemplifiquen una societat que tendeix massa a l'individualisme i la frenètica i materialista búsqueda de l'èxit, deixant de banda detalls i sentiments que aquesta història reivindica des de la seva modèstia.
Són només tres exemples, però prou variats i ben entrelligats al llarg de la pel.lícula com per conformar una mostra de cinema social que transmet el seu missatge sense doctrines ni lliçons. Amb una posada en escena elegant i un ritme pausat però que no allarga el metratge en excés (90 minuts), 53 días de invierno resulta efectiva per la seva falta de pretensions i artificis; tant sencilla i complicada com la vida mateixa.
En un film de personatges com aquest, els actors protagonistes tenen la clau de la seva credibilitat. I en aquest cas cal destacar les bones interpretacions, sobretot de les actrius Mercedes Sampietro, Aina Clotet i Silvia Munt, i la de l'actor Alex Brendemühl.
Realment és una llàstima que aquesta pel.lícula que ja vam poder veure fa dues edicions del Festival de San Sebastián i que s'ha passejat per certamens de tot el món hagi trigat tant a arribar a les nostres cartelleres.
La realitzadora catalana porta a la gran pantalla la seva particular narració de vides creuades. I es serveix d'un fet casual com la coincidència en un punt determinat de la ciutat i l'abandonament d'un animal per retratar de manera sensible, realista i emotiva les vides d'unes persones que bé podrien ser les de qualsevol amb qui compartim l'autobús cada dia.
Els protagonistes que ha escollit la guionista Gemma Ventura per teixir aquesta trama són dues dones i un home que passen per un moment crític en les seves vides. Mila és una mestra que torna a les aules després d'haver estat agredida per un alumne. Valeria és una estudiant de violonchel que es troba enmig d'una complicada relació entre els seus pares i que manté un afer amb el seu professor de música. I Celso és un guarda jurat que es queda sense feina just quan la seva dona li dóna la noticia que està embarassada de bessons.
Les seves històries particulars, que n'aniran desvetllant d'altres relacionades, serveixen de base a Colell per exposar la fragilitat humana, la soledat i la manera com afrontem les nostres pors. Tres microcosmos que exemplifiquen una societat que tendeix massa a l'individualisme i la frenètica i materialista búsqueda de l'èxit, deixant de banda detalls i sentiments que aquesta història reivindica des de la seva modèstia.
Són només tres exemples, però prou variats i ben entrelligats al llarg de la pel.lícula com per conformar una mostra de cinema social que transmet el seu missatge sense doctrines ni lliçons. Amb una posada en escena elegant i un ritme pausat però que no allarga el metratge en excés (90 minuts), 53 días de invierno resulta efectiva per la seva falta de pretensions i artificis; tant sencilla i complicada com la vida mateixa.
En un film de personatges com aquest, els actors protagonistes tenen la clau de la seva credibilitat. I en aquest cas cal destacar les bones interpretacions, sobretot de les actrius Mercedes Sampietro, Aina Clotet i Silvia Munt, i la de l'actor Alex Brendemühl.
Realment és una llàstima que aquesta pel.lícula que ja vam poder veure fa dues edicions del Festival de San Sebastián i que s'ha passejat per certamens de tot el món hagi trigat tant a arribar a les nostres cartelleres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada