Shoot'em up

Si sou membres d'algun grup antiviolència i contraris a l'ús indiscriminat de les armes de foc en el cinema absteniu-vos de trepitjar cap sala on es projecti "Shoot'em up". La pel·lícula és una orgia de trets i acció sense aturador.

Des del primer segon de pel·lícula (el logo de la companyia New Line Cinema ja es crea a trets) fins a l'instant final la pel·lícula de Michael Davis és un seguit d'escenes d'acció i enfrontaments a trets com si d'un circ es tractés amb un "més difícil encara" increcendo. Qualsevol diana impossible és encertada per un tret certé d'Smith. Qualsevol situació 1 a 10000 on Smith està clarament en desavantatge serà vençuda sense cap dubte. I tot això amb una criatura resistent i a prova de cops a braços.

De què va? Doncs el Sr. Smith protagonista del film és un tipus dur i malhumorat que enmig d'un tiroteig ajuda a néixer un nen. Aviat descobreix que la criatura és el blanc d'un equip de misteriosos atacants enviats per Hertz. Des d'aleshores Smith es converteix en el protector del bebé i juntament amb DQ, una prostituta, es posarà a investigar perquè volen veure mort al nen.

"Shoot'em up" és una fantasmada ja us ho dic ara. Una pel·lícula premeditadament exagerada, excessiva, increïble i petarda al mateix temps que divertida i distreta.

Analitzada més a fons, la pel·lícula no se salvaria de la crema de certa crítica més exigent que la de la recerca d'un simple divertimento perquè nila història central no és massa original i el guió es fàcilment previsible i pla. Tampoc no busqueu justificacions als personatges perquè l'únic que coneixereu d'ells serà el que es veu en aquell moment en la pantalla i poca cosa més se sabrà. Smith (Clive Owen) és com una mena de "barrufet rondinaire" que comenta a tort i dret allò que considera més odiós (per cert, em solidaritzo amb el seu odi als que no són capaços de posar un intermitent per canviar de carril) i de la mateixa manera que no sabrem perquè rondina tant tampoc sabrem perquè decideix salvar aquella criatura peti qui peti. Com a contrincant Hertz (Paul Giamatti), un homenet que semblaria qualsevol cosa excepte un assassí a sou. Despistat, poca cosa, molest quan no se surt amb la seva, clarivident a l'hora de la recerca de pistes d'Smith i amb una aparent vida normal fora dels horaris de feina acaba caient bé perquè en el fons és un nen a qui han pres el seu regal.

No hi busqueu lògiques. No busqueu guions rodons. Somrigueu davant les fantasmades que una rera l'altra apareixen en pantalla (fins i tot en l'escena de sexe entre l'explosiva Bellucci i el sexy Owen). Gaudiu de la pel·lícula com quan us feia gràcia que al pobre "coyote" li caigués un roc al cap per culpa del "Correcaminos bip, bip" i acabés fet una coca.Us asseguro que com a mínim ja no tornareu a veure les pastanagues com una hortalissa qualsevol.