Adiós pequeña. adiós

Ja abans que el cas de Madeleine McCaan es fes omnipresent als mitjans de comunicació, l'actor Ben Affleck va escollir una trama sobre la desaparició d'una nena per fer el seu debut com a director. Un tema que fa molt de temps ha servit de base a innumerables telefilms de sobretaula carregats de tòpics però que aquí suposa el punt de partida d'un film interessant i reflexiu que fa que observem amb interès els passos d'Affleck darrera la càmera fins i tot els qui no el suportem com a actor.

Una dada clau de 'Adiós pequeña, adiós' és que es basa en un llibre homònim de Dennis Lehane, qui també és l'autor de Mystic River. I tot i que evidentment a Ben Affleck li falta molt de camí per ser Clint Eastwood, el seu film comparteix amb aquell un cert to i tarannà, un basar-se en els personatges i en els seus dilemes morals que travessen la pantalla fins a l'espectador.

La història comença a Dorchester, un suburbi de Boston ple de petites tragèdies familiars i desesperança però amb un caràcter propi i autoprotector. Allà és segrestada la petita Amanda, filla d'una drogadicta que no demostra gran preocupació per la pèrdua de la petita. Els tiets d'Amanda contracten els serveis de Patrick i Angie, una parella de detectius criats al barri que pel seu coneixement de l'entorn podria arribar més lluny que la policia en la resolució del cas.

A partir d'aquí, tot i que la investigació policial que segueix actúa com a motor per fer avançar el film, aquest planteja aspectes que van molt més enllà. En primer lloc ens presenta pincellades d'una comunitat que el director coneix bé. Criat a Cambridge, Affleck torna a treure partit com ho va fer en el guió de El indomable Will Hunting usant la vida dels suburbis de Boston per mostrar que just al costat de les grans ciutats, els seus parcs i les seves universitats hi ha zones on els somnis no es compleixen i la supervivència passa per camins més foscos que poden portar a una realitat desagradable de la que no aparta la mirada.

En segon lloc i més important, Adiós pequeña adiós no cau en cap dels tòpics sobre nena segrestada, mare plorosa, moviment ciutadà, mitjans de comunicació preocupats i resolució del segrest amb final feliç. Adiós pequeña adiós és una emotiva passejada pels grisos de la vida, la zona difusa entre el correcte i l'incorrecte, els dilemes morals i les conseqüències de les decisions que es prenen. Els seus personatges són complexes i plens de dubtes ètics que expressen obertament fent participar l'espectador de tot allò que es planteja a la pantalla.

I al capdavant d'aquest plantejament, als crèdits apareix un altre Affleck que també brilla amb llum pròpia. El germà petit del director, Casey, interpreta de manera efectiva al detectiu protagonista medint-se amb solvència amb veterans com Morgan Freeman i Ed Harris.

A "Adiós pequeña adiós" se li poden fer alguns retrets com un excés explicatiu d'algunes parts del desenllaç o certa lentitud en la part central. Però en conjunt resulta una pel.lícula molt lloable i que em fa desitjar que Ben Affleck decideixi quedar-se darrera la càmera oferint-nos més regals com aquest.