Fast Food nation

"Fast Food nation" comença amb una premissa no apte per estómacs sensibles "hi ha merda a la carn de les hamburgueses" a partir d'aquí la pel·lícula no es limita a la crítica de l'anomenat menjar escombraries sinó que s'endinsa en altres temes més socials com la immigració i l'explotació laborals que aquests pateixen.

Un pot caure en l'error de pensar que estem davant d'un altre "Super Size me" i acabar desconcertat davant la gran pantalla sense entendre el que està veient.

La pel·lícula de Linklater malgrat que comença com una critica davant de la porqueria que hi ha al nostre menjar evoluciona en una critica de les desigualtats socials, de l'explotació que el primer món fa de la immigració que hi arriba i de la indefensió que aquests pateixen davant dels amos i empresaris que només pensen en el beneficis i poca cosa més.

Linklater és un director que difícilment trobem encasellat en un gènere. Tant pot fer-te una pel·lícula romàntica i meravellosa com "Antes del amanecer" com submergir-se en el malson al·lucinogen dels addictes a una droga amb estètica de rotoscopia a "A scanner darkly" o mirar de fer una cosa comercial amb "Escuela de rock". I malgrat semblar que Linklater va d'un costat a l'altre sense cap control el seu cinema sempre té un punt en comú: és cinema d'actors, és cinema de diàlegs per sobre de qualsevol acció. Aquest cop amb el màxim exponent del cinema d'actors, una pel·lícula coral i de nou les converses i els dialegs prenen protagonisme. Tres històries diferents relacionades amb les hamburgueses i el seu sector càrnic. Primer la del directiu que viatja fins a l'escorxador d'on surt la carn de les seves hamburgueses per investigar l'alta presència de bactèries fecals detectada en els seus productes, la d'una noia que treballa en una cadena de menjar ràpid fins que decideix rebel·lar-se i la d'una colla d'immigrants arribats il·legalment al país i que acaben treballant escorxant carn.

El film compta amb presències interessants Patricia Arquette, Paul Dano (el noi en vaga de silenci a "Little Miss Sunshine"), Ethan Hawke, Greg Kinnear, Kris Kristofferson, la cantant Avril Lavigne, Catalina Sandino Moreno, a qui haviem perdut el rastre des de la seva nominació a l'Oscar i Bruce Willis (increïble la conversa que manté amb Greg Kinnear) entre altres.

El resultat de la pel·lícula és irregular amb unes històries més ben desenvolupades que altres i, en concret, la de la treballadora de l'hamburgueseria que podria desaparèixer o no haver existit mai sense cap problema. Al final la presència de la porqueria en la carn acaba convertida en una simple anècdota davant la realitat que mostra de la immigració, la seva explotació i amb un final brutal que fa sentir vergonya aliena de com els humans tractem a altres humans. En resum, el menys preocupant no és què mengem sinó la manera que som i alguns, no mereixen menjar cap altra cosa que merda a les seves hamburgueses.