En un mundo libre...

Angie no ha rebut una educació massa bona, però està plena d'energia, enginy i ambició. No és la primera vegada que es queda sense feina, però ara intenta refer-se i demostrar el que val. Angie i la seva companya de pis, Rose, decideixen convertir-se en els seus pròpis caps, i obren una agència de treball temporal per a treballadors immigrants que actua en un món inestable en el qual el treball és barat i les lleis només serveixen per a ser ignorades.

Ken Loach és un agitador professional de consciències. Amb "En un mundo libre..." el director torna amb una pel·lícula socialment compromesa que crítica la precarietat laboral que viuen els immigrants. Com arriben al nostre món amb l'esperança de què aquí trobaran una vida millor i acaba decepcionant-se d'anar trobant un munt de trampes amb les que només pretenen treure'ls els pocs diners que tenen.

Els que estiguin acostumats al cinema de Ken Loach poden formular un "no hay nada nuevo bajo el sol" perquè aquesta pel·lícula segueix l’estela de totes les altres d'aquest director (exceptuant "El viento que agita la cebada"). Té el seu segell personal encara que podríem dir que hi ha uns quants matisos que li donen un cert toc diferent. Repeteix amb la immigració com a tema central però aquest cop la història no se centra en l'immigrant sinó que el nucli central de la història és l'explotador, explotadora en aquest cas. El fet que la protagonista estigui interpretada per una actriu debutant, Kierston Wareing, li confereix credibilitat al personatge i un cert aire de docudrama que es trenca amb un excés de dramatisme en la part de la pel·lícula quan la protagonista es amenaçada, perdent també el toc de realisme que per sort recuperant tot just en un desenllaç obert molt encertat.

S'ha d'agrair a Ken Loach i suposem que també a Paul Laverty, el guionista, que ens mostrin un personatge que sí, és un explotador però que també és humà. Angie, la protagonista, és una dona amb tots els matisos de grisos possibles entre el blanc i el negre...entre la legalitat i la il·legalitat. Una dona que passa de víctima a botxí pràcticament de casualitat mentre afirma un cop i un altre que no passarà més. Veiem que el que fa no està bé però és fàcil entendre-la i, fins i tot, buscar una excusa al seu comportament. D'aquesta manera Loach no deixa l'explotació en mans de rics i poderosos sinó que reparteix les culpes entre tots, el que ho fan a petita escala perquè no es diuen que no tenen altre remei i també els que ho veuen però s'ho miren sense fer res.

Resumint si el segell Loach i que us remoguin les consciències us agrada, aquesta pel·lícula serà una bona tria. Si vols veure una cosa únicament per distreure't, l'estil Loach et cansa i ja saps que hi ha problemes en el món però no tens ganes que te'ls recordin, tria una altra.