Joshua (el hijo del mal)

Els Cairn, una família respectable i benestant de Nova York, són dignes d’enveja: ell treballa a Wall Street, ella acaba de ser mare per segona vegada, i el primer fill de la parella, el superdotat Joshua, és un virtuós del piano. L’ampliació de la família, però, provocarà un cert desgavell: mentre la petita acabada d'arribar passa de ser un àngel a plorar sense parar, el fill gran demostrarà que hi ha nens que no semblen d'aquest món. Drama familiar disfressat de pel·lícula de terror o viceversa?.

El cinema està plé d'aquestes criatures innocents en aparença que acaben amagant una maldat que cap adult sap com solucionar o acabar. Tots en vist un munt de pel·lícules que van des de "La semilla del diablo", passant per "La profecia" i acabant per "L'exorcista" amb nens com a centre del mal. Valer-se d'una criatura per provocar angoixa, terror i esgarrifances als espectadors que es miren una pel·lícula és un tret segur de que qualsevol cosa que faci aquell nen tindrà un impacte més fort que si ho fes qualsevol adult.

Joshua, l'adorable nen d'aquesta pel·lícula entra dins d'aquesta categoria de petits monstres que de tant en tant apareixen en la gran pantalla. Un nen que ja se sap diferent quan pregunta als seus pares "Creieu que sóc raro?" i sí, certament la criatureta ho és. Quan apareix per casa seva un nou membre de la família, un bebè adorable, que li pren l'atenció que necessita Joshua comença a fer coses rares i secretes que acabaran provocant un cataclisme familiar de dificil solució. Només el seu pare interpretat per Sam Rockwell s'adonarà que el seu Joshua no només és estrany sinó que no té aturador a l'hora d'aconseguir el que vol i el que vol no se sabrà fins al final de tot.

El que diferencia Joshua de les altres pel·lícules que he anomenat al principi és que si en aquelles el nen era dolent per influència d'alguna entitat demoniaca, aquí ens trobem davant d'un cas més pertorbador i és que Joshua carrega al seu interior la llavor d'un psicopata futur. Un Hannibal Lecter en potència fred i calculador a l'hora de mirar aconseguir els seus propòsits.

La pel·lícula es pot considerar inquietant en cert moments sense arribar a l'ensurt, però li costa implicar a l'espectador. És d'aquelles pel·lícules que quan un les ha de comentar o criticar com en aquest cas, no sap massa bé que dir perquè tot és correcte estrictament parlant: bona imatge, bones interpretacions (Sam Rockwell va ser premiat pel seu paper de pare patidor al recent Festival de Sitges 2007), un guió ajustat amb un únic però final i una realització que sap que mostra i com ho mostra.

Però malgrat la correcció la pel·lícula deixa gust a poc, a poc ensurt, a poca por, a poca inquietut. Quan un va al cinema a veure aquest tipus de pel·lícula vol que el facin estremir pensant en que passaria si fos ell el que es trobés en aquella situació. "Joshua" deixa a l'espectador, com això, només un espectador més que s'ho mira des de fora sense ficar-lo a dins de la trama i això és el pitjor que pot passar, perquè les millors pel·lícules no es veuen, es viuen.

La joven Jane Austen

El fans de les novel·les de Jane Austen, de les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres, de les pel·lícules ambientades a l'Anglaterra victoriana i del cinema d' amors complicats i dificils esteu de sort, "La joven Jane Austen" és una pel·lícula feta a la vostra mida.

Jane Austen va ser la setena dels vuit fills del reverend George Austen i de la seva dona, Cassandra Leigh. Va néixer el 16 de desembre de 1775 a la rectoria de Steventon, a Hampshire, on va passar els primers 25 anys de la seva vida. La seva educació oficial va acabar quan se'n va anar de l'Abbey School, a Reading, després d'un any i mig, just abans de complir els onze anys. Per aquella època va començar a escriure el que el seu pare va descriure com «contes amb un estil totalment nou». Als 18 o 19 anys va escriure la seva primera novel·la, “Elinor and Marianne”. Després es va enamorar.

La imatge que teníem fins ara de Jane Austen era la d’una vella escriptora conca sense experiència romàntica alguna però que, en canvi, els viuria en la seva imaginació creant històries d'amor universals en els seus llibres que han traspassat els segles i les modes. Fa quatre anys, el biògraf Jon Spence va publicar "Becoming Jane Austen". El llibre va donar a conèixer la història d’amor que va viure en 1795 una jove Jane i l'irlandès Tom Leffroy durant el temps que aquest va passar en Hampshire, el comtat natal de Jane. Aquest és el punt de partida de "La jove Jane Austen", dirigida per Julian Jarrold i protagonitzada per Anne Hathaway i James McAvoy. Aquesta trobada entre Austen i Leffroy va ser l'espurna que va encendre a l'escriptora madura que la va fer famosa ja que just després va publicar tres de les seves grans novel·les: "Orgullo y prejudicio", "Sentido y sensibilidad"; i "La Abadia de Northanger'".

“La joven Jane Austen” és, sense cap mena de dubte, una pel·lícula femenina sense que això hagi d’allunyar als espectadors masculins d’anar-la a veure al cinema si els ve de gust. També és una pel·lícula que agradarà especialment als fans de pel·lícules com “Orgullo y perjuicio”, “Sentido y sensibilidad”, i totes aquestes adaptacions cinematogràfiques en que s’han convertit les novel·les de Jane Austen. De fet un dels problemes d'aquest film és que un no sap massa si està al davant de la vida de Jane Austen o si és un poti-poti de totes les pel·lícules fetes fins ara i acaba esperant que aparegui Emma Thompson d’un moment a l’altre per allí.

“La joven Jane Austen” és cinema romàntic d’època amb amors plens de problemes i dificultats amb un cert ritme irregular que combina fragments força intensos amb d’altres et poden fer remoure inquiet a la butaca amb el desig que allò avanci d’una vegada.Interpretada amb correcció i sense acabant odiant-la per Anne Hathaway, la nord-americana “Princesa por sorpresa”, destacar l’encert de que el personatge masculí no estigui encarnat pels de sempre (digueu-li Colin Firth o digueu-li Hugh Grant) sinó per James McAvoy que sap construir un irlandès desvergonyit i encantador que sedueix fàcilment a la pantalla i que ens fa entendre perfectament que la jove Jane Austen acabés en els seus braços.

Ja sabeu si en cas de tenir una màquina del temps, esteu més que segurs que l’època victoriana anglesa seria la que triaríeu per fer un primer viatge (de fet ja teniu el vestit per si mai heu de fer-ho), no hi ha llibre de Jane Austen que no us hàgiu llegit més d’un cop i si sabeu quantes adaptacions hi ha fetes de “Orgullo y perjuicio” tant les televisives com les cinematogràfiques i les heu vist totes, aquesta és, sense cap mena de dubte, la vostra pel·lícula.